El “síndrome de la impaciència”

El temps ha arribat a ser un recurs ( potser l’últim ) en el que el fet de gastar-lo es considera desastrós, injustificable i intolerable; en l’actualitat una bufetada a la dignitat humana i una violació als drets humans. El que deia Benjamin Franklin de que “el temps és or” era un elogi al temps, dient que els temps era valuós, el temps és important, que l’hem de tenir com un tresor i cuidar-lo, com cuidem el nostra capital i les nostres inversions. El “síndrome de la impaciència” transmet el missatge invers; dient que el temps és un traïdor; és contrari. Una amenaça als drets humans i i no hi ha cap necessitat ni obligació de patir tals molèsties.